Cronologia

1988: L'ORIGEN DE SITUACIÓ EXTREMA.
Situació Extrema va nàixer d'una forma més be casual, però al mateix temps inevitable. José Luís i Anselmo eren amics des de que eren xiquets i als dos els agradava la mateixa música. Anselmo tenia moltes ganes de fer un grup de rock, però no s'animà a tocar la guitarra fins que José Luís es va comprar un teclat en l'estiu de 1986. Junts van escriure les primeres cançons, que eren cantades en castellà. Un temps després, quan ja anaven a batxillerat, van conèixer a Bruno, que era gran fan dels Dire Straits, per la qual cosa ell i Anselmo connectaren al moment.

José Luís, Bruno i Anselmo decidiren formar un grup amb el nom de Situació Extrema. No tenien molt clar el que volien fer, però tampoc tenien pressa per arribar a cap lloc. Simplement els agradava tocar junts i passar-s'ho be. Tenien el seu grup de rock i això els feia sentir especials.

Per altra part, Anselmo era company de classe de Jaume, un xic que tocava el saxo en la banda de Muro. En 1988 Anselmo li proposà entrar a formar part del grup i Jaume acceptà.


1989: LES PRIMERES CANÇONS.
Corria l'any 1988, i Anselmo començà a escriure les primeres cançons de Situació Extrema, cantades en anglès. Les lletres les escrivia en castellà i un professor d'anglès (Ximo, en tercer de BUP), les traduïa. A pesar de tot, la majoria de cançons del grup eren instrumentals. Així, quan els sortí l'oportunitat de posar música a un obra de teatre, no s'ho van pensar dues vegades i acceptaren de seguida.

L'obra es deia SUPERTOT, una parodia de Superman, i era representada per companys de curs dels Situació. L'obra va ser representada en dues ocasions en el desaparegut Teatre Modern de Cocentaina, una per als alumnes de l'Institut i l'altra per a alumnes del col·legi públic de primària Sant Joan Bosco de Cocentaina. Durant els assaigs de l'obra, els Situació tocaven algunes de les cançons que estaven escrivint, i Anselmo començava a perfilar-se com el cantant del grup.


Mike i José Luís en 2001 a Muro.

1990: LES PRIMERES ACTUACIONS.
La primera actuació de Situació Extrema va ser un dimarts 13 de febrer de 1990 en el saló d'actes de l'Institut Pare Vitòria d'Alcoi. El grup a dures penes havia pogut assajar unes poques cançons i, a més a més, havien sigut presentats com a grup de jazz. L'actuació no va eixir massa be, però al menys la van poder acabar. Una setmana després tornaren a actuar, el dia 22 de febrer., esta volta al Teatre Modern de Cocentaina. El local estava ple i l'actuació va eixir prou millor. A l'endemà actuarien de nou al mateix lloc, però esta volta posant la música en directe per a l'obra de teatre EL SEXE DELS ÀNGELS, escrita per Carles Sanchis i interpretada per alumnes de l'Institut Pare Arques de Cocentaina.

El dia 11 d'abril els Situació actuaren a l'Institut de F.P. Cervantes d'Alcoi. L'actuació va començar be, però el públic demanava altre tipus de música. Els alumnes estaven de festa, estaven prou beguts i volien patxanga. Així és que els Situació s'ho van prendre allò com un assaig i es van posar a improvisar cançons. Quina seria la seua sorpresa quan la gent començà a demanar-los més cançons! Els Situació estaven desconcertats però van seguir improvisant fins que s'acabà allò.

L'última actuació d'aquest anys va ser el dia 1 d'octubre en el gimnàs de l'Institut Pare Arques de Cocentaina, amb motiu d'inaugurar el curs escolar. Situació Extrema va fer una bona actuació, i és que s'havien passat assajant tot l'estiu, ampliant el repertori. Encara cantaven en anglés la majoria de les cançons, però ja tocaven Elsa, Xirimita Rock i Amb l'hora pegada al cul, una cançó que marcaria el clímax de gran quantitat dels concerts que vindrien després.

Bruno en 1990 a la Música de Muro.

1991: UN ANY DE TRANSICIÓ.
Aquest any el grup el va dedicar majoritàriament a assajar i a ampliar el repertori. Ramon es va unir al grup com a percussionista, i el 4 d'abril els Situació gravaren una maqueta amb totes les cançons que tenien aleshores.
La primera actuació seria el dia 21 de setembre, en el 1er Festival Pop-Rock d'Alqueria d'Asnar, junt amb tres altres grups: Deprestado, Kanalles i Bluenáticos. Hi havia molta expectació i el públic va respondre acudint en gran quantitat. Aquella era una bona oportunitat per donar-se a conéixer i els Situació no la van desaprofitar.

Les dues altres actuacions del 1991 van ser el 30 de novembre al Pub Zooloco d'Alcoi i el 28 de desembre al Pub Discópolis de Muro. Estes dues actuacions van significar la presa de contacte del grup amb els locals petits, que després serien els seus llocs preferits per actuar.


1992: SITUACIÓ EXTREMA CANTA EN VALENCIÀ.
En 1992 Situació Extrema es dedicà a escriure tot el seu repertori en valencià durant els primers sis mesos, i és durant l'altra meitat de l'any quan vindrien unes actuacions que marcarien definitivament el caràcter del grup.

El 4 de juliol actuarien al Parc del Batà de Muro, junt amb els Riff (els antics Kanalles). Però la bona, bona, seria el dia 24 del mateix mes, quan els Situació actuaren en el Palau Comtal de Cocentaina en un Festival dels 40 Principals.
Eren l'únic grup que va actuar en directe. L'equip de so bramava i els Situació Extrema van tocar al màxim, tant que semblaven un grup de rock dur. El públic, format per xiquets i xiquetes de 15 anys, no va entendre res. Va ser millor així: el repertori fou Parlant-ne clar, Carme, Elsa, Estic eixit i Boles de poll.

El 19 de setembre Situació Extrema va fer dues actuacions. La primera al Palau Comtal de Cocentaina, en el 5é aniversari de Ràdio Cocentaina, en la qual van tocar Elsa, Carme i Suc de Rock, que seria la sintonia del programa de ràdio del mateix nom, el qual es dedicaria durant uns quants anys a donar a conèixer els grups que cantaven en català. Eixa mateixa nit, Situació Extrema actuaria al 2on (i últim) Festival Pop-Rock d'Alqueria d'Asnar, junt amb els Riff. Esta volta no hi va haver tant de públic com en l'edició passada, però els Situació van fer una actuació molt bona, amb versions antològiques de Amb l'hora pegada al cul i Tinc flato.

L'última actuació de 1992 seria el dia 1 de novembre, en plena Fira de Tots Sants de Cocentaina, i tindria lloc al local de Musical Cardona, vell conegut dels Situació i tècnic de so en molts dels concerts del grup. De nou, van aprofitar per donar-se a conèixer a la gent i també aprofitaren per estrenar noves cançons, com Senyoreta Tia Bona, que va suposar un dels èxits d'aquella actuació.

José Luís, Bruno i Anselmo, en un gran retrato.


1993: EL MILLOR ANY DE SITUACIÓ EXTREMA.
Sens dubte, 1993 va ser el millor any del grup, fent 10 actuacions en distints punts de la geografia valenciana des d'abril fins octubre.

L'1 d'abril actuaren a la Facultat de Lletres de la Universitat de València, i el 14 actuaren al Pub L'Ona de Pego, fent un concert memorable. Després de tocar tot el repertori, el públic en demanà més, i el grup va estar tocant quasi un hora més, improvisant cançons fins que esgotaren totes les que tenien escrites. Amb aquest èxit, Situació tornaria a L'Ona l'11 de juny, fent un altra bona actuació.

Abans actuarien al Pub El Real de L'Olleria, un lloc amb un ambient un poc més íntim, que va permetre al grup tocar cançons més tranquil·les com Problemes parells i Vint-i-dues flors per a un àngel. El 4 de juny el grup actuaria en un mitin de l'UPV en el Cinema Espanya de Muro, lloc on tornaria a actuar quinze dies després, concretament el dia 19.

El 25 d'eixe mateix més, Situació actuaria per tercera volta en Pego, esta vegada en la Filà Coscolls, juntament amb Riff. Els dos grups anaren alternant-se en l'escenari al llarg de tota la nit, fins que acabaren tocant tots junts fins que el sol va sortit. Aquella va ser una actuació inoblidable.

El 2 de juliol es va celebrar en el Pub Blue Velvet de Muro el primer aniversari del programa de ràdio Suc de Rock, i els xicots del programa van organitzar allí una festa en la qual el plat fort era l'actuació de Situació Extrema. Es repartiren samarretes commemoratives i s'escoltà música en català. Eixa nit els Situació actuaren sense cobrar a canvi de beguda gratis. L'alcohol va anar fent efecte poc a poc i es podria dir que les últimes cançons no sonaren massa be, però com que el públic anava igual o pitjor doncs tot el món s'ho va passar molt be.

El 4 de setembre Situació Extrema va participar en un concurs en Tavernes de Valldigna juntament amb els RiffVan tocar els últims i van fer la millor actuació de la seu vida fins aquell moment. El que passa és que va guanyar el grup del poble, evidentment, i els Situació se'n van tornar a casa igual que havien anat.

Malgrat tot, l'actuació a Tavernes va propiciar que els buscaren per a tocar allí de nou. Els Situació tornaren a Tavernes el dia 29 d'octubre per celebrar el darrer diumenge d'octubre. Van actuar en un pub de la platja juntament amb La Granja de Maggie, un grup local. L'actuació va estar be, però al final encara van haver de soltar 20.000 pessetes (uns 120 euros de hui en dia) per pagar l'equip de so, quan havia quedat acordat que ells no s'encarregaven de portar l'equip. Bolet sobre bolet, i ja en portaven uns quants.

José Luís i Bruno a l'Alqueria d'Asnar en 1991.

1994: ANY DE MADURESA I DECEPCIONS.
En 1994 Situació Extrema es va consolidar musicalment. El grup va anar triant les seues millors cançons per construir un repertori més coherent. Van deixar de tocar algunes cançons com Amb l'hora pegada al cul, i afegiren noves versions com Light my fire, dels Doors.

El 18 de maig actuaren després d'any i mig de nou en Cocentaina, en el Pub John Wayne. El públic va respondre i el grup els va obsequiar amb una bona actuació. El 8 de juliol Situació Extrema participà en un festival a favor de la insubmissió. Aquest festival es celebraria en el Palau Comtal de Cocentaina, i actuaren a més dels Situació, Deprestado, Riff, The Ribles i Aberration. Els Situació estigueren sembrats i regalaren de bis una emotiva versió de la Moixeranga, amb Jaume a la dolçaina i Àlex al tabal.  En les acaballes del festival, ja a altes hores de la nit, es protagonitzaren alguns incidents que van perjudicar les bones intencions per les quals s'havia organitzat aquell esdeveniment.

Jaume va ser llogat per tocar amb Xarxa Teatre durant aquell estiu, i com que estaria fora un bon temps, va ser substituït en les dues actuacions següents per dos amics del grup: Jeremies al saxo tenor i Octavio a la dolçaina. El 12 d'agost el grup actuà en Beniarrés i el 14 en Cocentaina, en el dia de l'entrada de Moros i Cristians. Esta actuació es va vore greument perjudicada pels tècnics de so, ja que incomprensiblement es van negar a connectar l'equip per a que tocaren els Situació. Total, com que si no tocaven no cobraven, els Situació Extrema van tocar a pel amb els seus amplificardors durant un hora i davant de l'escàs públic que es va quedar després d'esperar una bona estona per vore si finalment el grup tocava o no. Realment, allò va ser demencial i va ser una de les pitjors situacions que va tindre que viure el grup. Però encara en quedaven algunes més.

En aquest any, Situació Extrema tornaria als seus orígens, composant la música per a una obra de teatre del grup contestà TELÓ TEATRE. L'obra es deia HEM PERDUT EL PARADÍS, i els Situació acompanyaren en directe a Teló Teatre en les quatre representacions que es van fer a Cocentaina, Balones, Gorga i Benilloba.

El 17 de setembre els Situació participaren en un concurs en Ontinyent. El grup estava molt motivat, encara que de nou van actuar en darrer lloc. Van fer una bona actuació, amb un bon repertori, però no van estar molt participatius amb el públic i això els va perjudicar. El premi se l'emportaren els Orgasme, grup de Beniarrés, amb molta sorpresa per a ells, gràcies a una cançó sobre la guerra de Ruanda, una trista notícia que per aquella època estava molt de moda en la televisió. De nou, els Situació van rebre un cop molt fort del que tardarien en recuperar-se.

El grup encara faria dues actuacions més. El 7 d'octubre actuarien a la Plaça de Dins d'Alcoi, en una festa organitzada pels Joves Nacionalistes d'Alcoi. El 30 d'eixe més anirien al Puig (València), a celebrar el darrer diumenge d'octubre, compartint escenari amb Urbàlia Rurana.

Si no hi havia hagut prou decepcions, a finals d'aquest any Bruno abandonaria el grup per motius laborals, justament quan el grup es proposava entrar en un estudi de gravació per enregistrar una maqueta. Evidentment, aquell propòsit no es va poder realitzar, i el grup es quedà a les portes de donar un gran pas per fer que la seua música fora escoltada en uns àmbits més elevats que l'escenari d'un pub.

Per substituir Bruno va entrar Miquel, i a més el grup es va proposar fitxar una cantant, Amparo, d'Almudaina, que posaria la seua veu a algunes cançons com Suc de rock o Xirimita rock.

Mike a Muro en setembre de 2001.

1995: L'ANY DEL FINAL.
Situació Extrema es va posar a treballar per preparar cançons noves, sobretot versions de grans com Pata Negra, Jimi Hendrix, Cream o els Doors. El dia 17 de febrer actuaren en el Cinema Espanya de Muro, amb Miquel i Amparo. José Luís no va poder tocar degut a que s'havia fotut un dit jugant a voleibol.

Després vingueren dues actuacions en Bocairent. La primera el dia 3 de març en el Pub Tramússol 5. Eixa nit no va cantar Amparo. La segona actuació va ser en el Pub La Cova, on sí que va cantar, i a més va haver una curiosa anècdota. El grup estava tocant Tinc flato, i justament quan s'acaba la primera part de la cançó, apareix un tio que agafa el micròfon i es posa a fer el sorteig d'una botella d'herbero. Una volta que es va acabar el sorteig, el grup va reprendre la cançó i la va acabar, després van tocar Estic eixit i donaren per finalitzada l'actuació quan encara els quedaven unes cançons més.

Situació Extrema estava tocada de mort. Van deixar d'assajar durant l'estiu, però a principis de setembre es reuniren de nou (ja sense Amparo), i acordaren assajar per presentar-se a un concurs que organitzava la discoteca Albades de Muro. El 12 de novembre van actuar en una fase eliminatòria, de la qual ja van eixir prou cremats.
El dia 1 de desembre va ser la final. Novament actuaren dels últims i quan arribà l'hora de pujar a l'escenari els ànims estaven molt crispats.
L'actuació no va tindre molt d'especial, llevat de la recuperació d'una de les primeres cançons traduïda al valencià, Què estic fent ací, un títol que descrivia perfectament la situació del grup. En acabar l'actuació, Anselmo li digué a Jaume que ell ja no podia més i que es deixava el grup. Eixe va ser el final de Situació Extrema.


2001: SITUACIÓ EXTREMA ES TORNA A REUNIR.
Amb motiu de celebrar el Segon Centenari de Música de Banda a Muro, es va organitzar un Festival Pop-Rock amb els grups de Muro. El dia 29 de setembre es va poder reunir en un mateix escenari a Els Tigres, els Kanalles, l'Orquestra Glub-Glub, els Situació Extrema, i a un grup nou, els Alitosi Vírica.

Com si d'una eterna maledicció es tractara, els Situació actuaren de nou en últim lloc, la qual cosa els va deixar amb nombre de públic més reduït. Però així i tot, el grup va fer una gran actuació, la millor segons molta gent. Allí estaven Jaume, Àlex, Ramon, José Luís, Miquel i Anselmo, amb Samuel Parejo de convidat a la percussió.

Van tocar nou cançons pròpies, les que van poder assajar, però encara van tindre temps per fer nous arranjaments, com el magnífic solo de guitarra de Miquel al final de Dóna-li-ho tot, o el final vibrant de Carme. Àlex va tornar a cantar Tinc flato, on Anselmo agafà el baix i Ramon tocà la bateria.

Va ser una actuació molt emotiva, però el millor de tot, segons els membres del grup, va ocórrer em els assaigs, recordant els vells temps, gaudint de la música, gaudint amb aquelles cançons, gaudint de l'amistat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada