Situació Extrema
va nàixer d'una forma més be casual, però al mateix temps inevitable. José Luís
i Anselmo eren amics des de que eren xiquets i als dos els agradava la mateixa
música. Anselmo tenia moltes ganes de fer un grup de rock, però no s'animà a
tocar la guitarra fins que José Luís es va comprar un teclat en l'estiu de
1986. Junts van escriure les primeres cançons, que eren cantades en castellà.
Un temps després, quan ja anaven a batxillerat, van conèixer a Bruno, que era gran fan dels Dire Straits, per la qual cosa ell i Anselmo connectaren al moment.
José Luís, Bruno i Anselmo decidiren formar un grup amb el nom de Situació Extrema. No tenien molt clar el que volien fer, però tampoc tenien pressa per arribar a cap lloc. Simplement els agradava tocar junts i passar-s'ho be. Tenien el seu grup de rock i això els feia sentir especials.
Per altra part,
Anselmo era company de classe de Jaume, un xic que tocava el saxo en la banda
de Muro. En 1988 Anselmo li proposà entrar a formar part del grup i Jaume
acceptà.
Corria l'any
1988, i Anselmo començà a escriure les primeres cançons de Situació Extrema,
cantades en anglès. Les lletres les escrivia en castellà i un professor
d'anglès (Ximo, en tercer de BUP), les traduïa. A pesar de tot, la majoria de
cançons del grup eren instrumentals. Així, quan els sortí l'oportunitat de
posar música a un obra de teatre, no s'ho van pensar dues vegades i acceptaren
de seguida.
L'obra es deia
SUPERTOT, una parodia de Superman, i era representada per companys de curs dels
Situació. L'obra va ser representada en dues ocasions en el desaparegut Teatre
Modern de Cocentaina, una per als alumnes de l'Institut i l'altra per a alumnes
del col·legi públic de primària Sant Joan Bosco de Cocentaina. Durant els
assaigs de l'obra, els Situació tocaven algunes de les cançons que estaven
escrivint, i Anselmo començava a perfilar-se com el cantant del grup.
1990: LES
PRIMERES ACTUACIONS.
La primera
actuació de Situació Extrema va ser un dimarts 13 de febrer de 1990 en el saló
d'actes de l'Institut Pare Vitòria d'Alcoi. El grup a dures penes havia pogut
assajar unes poques cançons i, a més a més, havien sigut presentats com a grup
de jazz. L'actuació no va eixir massa be, però al menys la van poder acabar.
Una setmana després tornaren a actuar, el dia 22 de febrer., esta volta al Teatre
Modern de Cocentaina. El local estava ple i l'actuació va eixir prou millor. A
l'endemà actuarien de nou al mateix lloc, però esta volta posant la música en
directe per a l'obra de teatre EL SEXE DELS ÀNGELS, escrita per Carles Sanchis
i interpretada per alumnes de l'Institut Pare Arques de Cocentaina.
El dia 11 d'abril els Situació actuaren a l'Institut de F.P. Cervantes d'Alcoi.
L'actuació va començar be, però el públic demanava altre tipus de música. Els alumnes
estaven de festa, estaven prou beguts i volien patxanga. Així és que els
Situació s'ho van prendre allò com un assaig i es van posar a improvisar
cançons. Quina seria la seua sorpresa quan la gent començà a demanar-los més
cançons! Els Situació estaven desconcertats però van seguir improvisant fins
que s'acabà allò.
L'última actuació
d'aquest anys va ser el dia 1 d'octubre en el gimnàs de l'Institut Pare Arques
de Cocentaina, amb motiu d'inaugurar el curs escolar. Situació Extrema va fer
una bona actuació, i és que s'havien passat assajant tot l'estiu, ampliant el
repertori. Encara cantaven en anglés la majoria de les cançons, però ja tocaven
Elsa, Xirimita Rock i Amb l'hora pegada al cul, una cançó
que marcaria el clímax de gran quantitat dels concerts que vindrien després.
Aquest any el
grup el va dedicar majoritàriament a assajar i a ampliar el repertori. Ramon es
va unir al grup com a percussionista, i el 4 d'abril els Situació gravaren una maqueta
amb totes les cançons que tenien aleshores.
La primera actuació seria el dia 21 de setembre, en el 1er Festival Pop-Rock d'Alqueria d'Asnar, junt amb tres altres grups: Deprestado, Kanalles i Bluenáticos. Hi havia molta expectació i el públic va respondre acudint en gran quantitat. Aquella era una bona oportunitat per donar-se a conéixer i els Situació no la van desaprofitar.
La primera actuació seria el dia 21 de setembre, en el 1er Festival Pop-Rock d'Alqueria d'Asnar, junt amb tres altres grups: Deprestado, Kanalles i Bluenáticos. Hi havia molta expectació i el públic va respondre acudint en gran quantitat. Aquella era una bona oportunitat per donar-se a conéixer i els Situació no la van desaprofitar.
Les dues altres
actuacions del 1991 van ser el 30 de novembre al Pub Zooloco d'Alcoi i el 28 de
desembre al Pub Discópolis de Muro. Estes dues actuacions van significar la
presa de contacte del grup amb els locals petits, que després serien els seus
llocs preferits per actuar.
En 1992 Situació Extrema es dedicà a escriure tot el seu repertori en
valencià durant els primers sis mesos, i és durant l'altra meitat de l'any quan
vindrien unes actuacions que marcarien definitivament el caràcter del grup.
El 4 de juliol
actuarien al Parc del Batà de Muro, junt amb els Riff (els antics Kanalles).
Però la bona, bona, seria el dia 24 del mateix mes, quan els Situació actuaren
en el Palau Comtal de Cocentaina en un Festival dels 40 Principals.
Eren l'únic grup
que va actuar en directe. L'equip de so bramava i els Situació Extrema van tocar al màxim, tant que semblaven un grup de
rock dur. El públic, format per xiquets i xiquetes de 15 anys, no va entendre
res. Va ser millor així: el repertori fou Parlant-ne clar, Carme,
Elsa, Estic eixit i Boles de poll.
El 19 de setembre Situació Extrema va fer dues actuacions. La primera al Palau
Comtal de Cocentaina, en el 5é aniversari de Ràdio Cocentaina, en la qual van
tocar Elsa, Carme i Suc de Rock, que seria la sintonia del
programa de ràdio del mateix nom, el qual es dedicaria durant uns quants anys a
donar a conèixer els grups que cantaven en català. Eixa mateixa nit, Situació Extrema actuaria al 2on (i
últim) Festival Pop-Rock d'Alqueria d'Asnar, junt amb els Riff. Esta
volta no hi va haver tant de públic com en l'edició passada, però els Situació van
fer una actuació molt bona, amb versions antològiques de Amb l'hora pegada
al cul i Tinc flato.
L'última actuació
de 1992 seria el dia 1 de novembre, en plena Fira de Tots Sants de Cocentaina,
i tindria lloc al local de Musical Cardona, vell conegut dels Situació i tècnic
de so en molts dels concerts del grup. De nou, van aprofitar per donar-se a
conèixer a la gent i també aprofitaren per estrenar noves cançons, com Senyoreta
Tia Bona, que va suposar un dels èxits d'aquella actuació.
1993: EL
MILLOR ANY DE SITUACIÓ EXTREMA.
Sens dubte, 1993
va ser el millor any del grup, fent 10 actuacions en distints punts de la
geografia valenciana des d'abril fins octubre.
L'1 d'abril actuaren a la Facultat de
Lletres de la Universitat de València, i el 14 actuaren al Pub L'Ona de Pego, fent un concert
memorable. Després de tocar tot el repertori, el públic en demanà més, i el
grup va estar tocant quasi un hora més, improvisant cançons fins que esgotaren
totes les que tenien escrites. Amb aquest èxit, Situació tornaria a L'Ona l'11
de juny, fent un altra bona actuació.
Abans actuarien
al Pub El Real de L'Olleria, un lloc
amb un ambient un poc més íntim, que va permetre al grup tocar cançons més
tranquil·les com Problemes parells i Vint-i-dues flors per a un àngel.
El 4 de juny el grup actuaria en un mitin de l'UPV en el Cinema Espanya de Muro, lloc on tornaria a actuar quinze dies
després, concretament el dia 19.
El 25 d'eixe mateix més, Situació actuaria per
tercera volta en Pego, esta vegada en la Filà
Coscolls , juntament amb Riff. Els dos grups anaren alternant-se en l'escenari al llarg de
tota la nit, fins que acabaren tocant tots junts fins que el sol va sortit.
Aquella va ser una actuació inoblidable.
El 2 de juliol es
va celebrar en el Pub Blue Velvet de
Muro el primer aniversari del programa de ràdio Suc de Rock, i els xicots del programa van organitzar allí una
festa en la qual el plat fort era l'actuació de Situació Extrema. Es repartiren samarretes commemoratives i
s'escoltà música en català. Eixa nit els Situació actuaren sense cobrar a canvi
de beguda gratis. L'alcohol va anar fent efecte poc a poc i es podria dir que
les últimes cançons no sonaren massa be, però com que el públic anava igual o
pitjor doncs tot el món s'ho va passar molt be.
El 4 de setembre Situació Extrema va
participar en un concurs en Tavernes de Valldigna juntament amb els Riff. Van tocar els últims i van fer la millor actuació de la seu vida fins
aquell moment. El que passa és que va guanyar el grup del poble, evidentment, i
els Situació se'n van tornar a casa igual que havien anat.
Malgrat tot, l'actuació a Tavernes va propiciar que els buscaren per a tocar allí de nou. Els Situació
tornaren a Tavernes el dia 29 d'octubre per celebrar el
darrer diumenge d'octubre. Van actuar en un pub de la platja juntament amb La
Granja de Maggie, un grup local. L'actuació va estar be, però al final
encara van haver de soltar 20.000 pessetes (uns 120 euros de hui en dia) per
pagar l'equip de so, quan havia quedat acordat que ells no s'encarregaven de
portar l'equip. Bolet sobre bolet, i ja en portaven uns quants.
En 1994 Situació
Extrema es va consolidar musicalment. El grup va anar triant les seues millors
cançons per construir un repertori més coherent. Van deixar de tocar algunes
cançons com Amb l'hora pegada al cul, i afegiren noves versions com Light my
fire, dels Doors.
El 18 de maig actuaren després d'any i mig de nou en Cocentaina, en el Pub John Wayne. El públic va respondre
i el grup els va obsequiar amb una bona actuació. El 8 de juliol Situació Extrema participà en un
festival a favor de la
insubmissió. Aquest festival es celebraria en el Palau Comtal de Cocentaina, i actuaren
a més dels Situació, Deprestado, Riff, The Ribles i Aberration.
Els Situació estigueren sembrats i regalaren de bis una emotiva versió de la Moixeranga,
amb Jaume a la dolçaina i Àlex al tabal. En les acaballes
del festival, ja a altes hores de la nit, es protagonitzaren alguns incidents
que van perjudicar les bones intencions per les quals s'havia organitzat aquell
esdeveniment.
Jaume va ser
llogat per tocar amb Xarxa Teatre durant aquell estiu, i com que estaria fora un bon temps, va ser
substituït en les dues actuacions següents per dos amics del grup: Jeremies
al saxo tenor i Octavio a la dolçaina. El 12 d'agost el grup actuà en
Beniarrés i el 14 en Cocentaina, en el dia de l'entrada de Moros i Cristians.
Esta actuació es va vore greument perjudicada pels tècnics de so, ja que
incomprensiblement es van negar a connectar l'equip per a que tocaren els
Situació. Total, com que si no tocaven no cobraven, els Situació Extrema van
tocar a pel amb els seus amplificardors durant un hora i davant de l'escàs públic que es va quedar després
d'esperar una bona estona per vore si finalment el grup tocava o no. Realment, allò va ser demencial i va ser una de les pitjors situacions que va tindre que viure el grup. Però
encara en quedaven algunes més.
En aquest any,
Situació Extrema tornaria als seus orígens, composant la música per a una obra
de teatre del grup contestà TELÓ TEATRE.
L'obra es deia HEM PERDUT EL PARADÍS,
i els Situació acompanyaren en directe a Teló
Teatre en les quatre representacions que es van fer a Cocentaina, Balones,
Gorga i Benilloba.
El 17 de setembre
els Situació participaren en un concurs en Ontinyent. El grup estava molt
motivat, encara que de nou van actuar en darrer lloc. Van fer una bona
actuació, amb un bon repertori, però no van estar molt participatius amb el
públic i això els va perjudicar. El premi se l'emportaren els Orgasme,
grup de Beniarrés, amb molta sorpresa per a ells, gràcies a una cançó sobre la
guerra de Ruanda, una trista notícia que per aquella època estava molt de moda
en la televisió. De
nou, els Situació van rebre un cop molt fort del que tardarien en recuperar-se.
El grup encara
faria dues actuacions més. El 7 d'octubre actuarien a la Plaça de Dins d'Alcoi, en una festa organitzada pels Joves Nacionalistes d'Alcoi. El 30
d'eixe més anirien al Puig
(València), a celebrar el darrer diumenge d'octubre, compartint escenari amb Urbàlia
Rurana.
Si no hi havia
hagut prou decepcions, a finals d'aquest any Bruno abandonaria el grup per motius laborals, justament quan el
grup es proposava entrar en un estudi de gravació per enregistrar una maqueta.
Evidentment, aquell propòsit no es va poder realitzar, i el grup es quedà a les
portes de donar un gran pas per fer que la seua música fora escoltada en uns
àmbits més elevats que l'escenari d'un pub.
Per substituir Bruno va entrar Miquel, i a més
el grup es va proposar fitxar una cantant, Amparo, d'Almudaina, que
posaria la seua veu a algunes cançons com Suc de rock o Xirimita rock.
Situació Extrema es va posar a treballar per preparar cançons
noves, sobretot versions de grans com Pata
Negra, Jimi Hendrix, Cream o els Doors. El dia 17 de febrer actuaren en el Cinema Espanya de Muro, amb Miquel
i Amparo. José Luís no va poder tocar degut a que s'havia fotut un dit jugant
a voleibol.
Després vingueren
dues actuacions en Bocairent. La primera el dia 3 de març en el Pub Tramússol 5. Eixa nit no va cantar Amparo. La segona actuació va ser en el
Pub La Cova, on sí que va cantar, i
a més va haver una curiosa anècdota. El grup estava tocant Tinc flato, i justament quan s'acaba la primera part de la cançó,
apareix un tio que agafa el micròfon i es posa a fer el sorteig d'una botella
d'herbero. Una volta que es va acabar el sorteig, el grup va reprendre la cançó
i la va acabar, després van tocar Estic
eixit i donaren per finalitzada l'actuació quan encara els quedaven unes
cançons més.
Situació Extrema estava tocada de mort. Van deixar d'assajar
durant l'estiu, però a principis de setembre es reuniren de nou (ja sense Amparo), i acordaren assajar per
presentar-se a un concurs que organitzava la discoteca Albades de Muro. El 12 de novembre van actuar en una fase eliminatòria, de
la qual ja van eixir prou cremats.
El dia 1 de desembre va serla final. Novament actuaren dels últims i quan
arribà l'hora de pujar a l'escenari els ànims estaven molt crispats.
El dia 1 de desembre va ser
L'actuació no va
tindre molt d'especial, llevat de la recuperació d'una de les primeres cançons
traduïda al valencià, Què estic fent ací,
un títol que descrivia perfectament la situació del grup. En acabar l'actuació,
Anselmo li digué a Jaume que ell ja no podia més i que es
deixava el grup. Eixe va ser el final de Situació
Extrema.
Amb motiu de
celebrar el Segon Centenari de Música de
Banda a Muro, es va organitzar un Festival
Pop-Rock amb els grups de Muro. El dia 29 de setembre es va poder reunir en
un mateix escenari a Els Tigres, els
Kanalles, l'Orquestra Glub-Glub, els Situació Extrema,
i a un grup nou, els Alitosi Vírica.
Com si d'una eterna
maledicció es tractara, els Situació actuaren de nou en últim lloc, la qual
cosa els va deixar amb nombre de públic més reduït. Però així i tot, el grup va
fer una gran actuació, la millor segons molta gent. Allí estaven Jaume, Àlex, Ramon, José Luís, Miquel i Anselmo, amb Samuel Parejo de convidat a la
percussió.
Van tocar nou
cançons pròpies, les que van poder assajar, però encara van tindre temps per
fer nous arranjaments, com el magnífic solo de guitarra de Miquel al final de Dóna-li-ho tot, o el final vibrant de Carme.
Àlex va tornar a cantar Tinc
flato, on Anselmo agafà el baix
i Ramon tocà la bateria.
Va ser una
actuació molt emotiva, però el millor de tot, segons els membres del grup, va
ocórrer em els assaigs, recordant els vells temps, gaudint de la música,
gaudint amb aquelles cançons, gaudint de l'amistat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada