Membres

Músics que van formar part de Situació Extrema.
Per ordre d'incorporació al grup:

JOSÉ LUÍS VIDAL.
Teclats.
D'alguna forma, ell va ser l'origen del grup al comprar-se un teclat i animar a Anselmo a tocar la guitarra. En les actuacions sempre estava allí darrere, amagadet, però amb els seus teclats complia perfectament la missió d'omplir el buit que deixaven les guitarres. Va participar en la creació de varies cançons com Amb l'hora pegada al cul, Xirimita rock i N-340.

José Luís, el primer membre de Situació Extrema.

ANSELMO MARTÍ.
Veu, guitarra rítmica i solista.
Anselmo va ser l'autor de la pràctica totalitat de les cançons de Situació Extrema. La influència dels Dire Straits va marcar les seues primeres composicions, però després el fet de cantar en valencià li va obrir les portes per poder abordar altres estils musicals. En les actuacions li agradava contactar amb el públic, i en algunes com la de València o la del Festival per la insubmissió es ficà al públic en la butxaca.

Anselmo cantant, o això pensava ell que feia.

BRUNO BORRELL.
Guitarra rítmica i baix.
Al principi era el guitarra rítmica però per qüestions de necessitat va tindre que tocar el baix. Més tard, quan Ramon es féu càrrec del baix definitivament, tornaria a agafar la guitarra. Va escriure i va cantar algunes de les primeres cançons del grup. Més avant escriuria Vint-i-dues flors per a un àngel i també la lletra de Temptació.

Bruno donant-li estil a Situació.

JAUME GOSÀLBEZ.
Dolçaina i saxo tenor.
La dolçaina de Jaume és, sense cap dubte, el símbol de Situació Extrema i el que distingia a Situació de tots els altres grups. Els seus solos en Xirimita rock, Carme, Suc de rock, La vidriola i Dóna-li-ho tot eren el que li donava sentit a aquelles cançons. Amb el saxo també va brillar en cançons com Elsa,Amb l'hora pegada al cul o Estic Eixit. També participà activament en l'elaboració de les cançons durant els assaigs, fent gala d'una fina intuïció i un bon gust musical.

Jaume i la seua eterna dolçaina.

ÀLEX LLOPIS.
Bateria.
En les actuacions, Anselmo el presentava dient que era l'ànima de Situació Extrema, i era de veres. Àlex era el més rebel del grup. Segut a la bateria ("una Pearl sencera"), darrere dels altres, donava a les cançons el impuls necessari en tot moment. En els assaigs era molt participatiu i col·laborà activament en l'elaboració de les cançons. Va escriure la lletra de Tinc flato i quan el grup tocava eixa cançó, ell canviava la bateria pel micro per a cantar-la.

Àlex, l'alma màter de Situació Extrema.
Sense ell no hauria sigut possible allò.

RAMÓN FERRANDO.
Baix i percussió.
En un principi va entrar al grup per tocar la percussió, però després seria el baixista del grup. En Tinc flato deixava el baix i tocava la bateria per a que Àlex cantara. Com el més major de tots que era, Ramon sempre aportava eixa dosi tan necessària de reflexió i sentit comú per poder fer front les mil i una situacions adverses que aparegueren al llarg del camí.

Ramón, una incorporació clau per a Situació.

MIQUEL FERRER.
Guitarra rítmica i solista.
Entrà al grup en 1994 per substituir Bruno. Influenciat pel blues, el funk i el rock, li donà nous aires a Situació en aquells moments tan delicats. Aportava a les cançons el seu bon gust pels arranjaments i per les cançons ben elaborades, com és el cas dels seus solos en Dóna-li-ho tot i Seria preciós. A pesar de la ruptura del grup ell mai ha deixat de practicar la seua afició preferida.

Mike, portant nous aires al grup.