Articles de premsa

Revista COCENTAINA EL COMTAT.

Número d’AGOST 1994.

Rock per la insubmissió: Tots a Una.

ANSELMO MARTÍ.-

La nit del huit de Juliol va ser una nit estranya. Al Palau Comtal de Cocentaina hi havien cinc grups totalment distints l'un de l'altre. Cinc maneres d'entendre el rock diametralment oposades. Una massa musical incoherent, a la fí. La causa era una: la insubmissió, el recolzament d'Àlex, el primer insubmís d'aquest poble.
DEPRESTADO obriren la nit, i l’escàs públic que començava a arribar no els va saber acompanyar; tota la gent estava arrimada a les parets del Palau.
Els SITUACIÓ EXTREMA, que cantaven en valencià, contaren amb més públic, amb el qual parlaren i bromejaren, i animaren a la gent per a que es situaren davant l'escenari.
Els RIFF agafaren el relleu i oferiren el seu repertori, ple de cançons clàssiques del rock&roll, finalitzant amb un "Johnny B. Goode" d'antologia.
Ara, venia la part més dura musicalment parlant.

THE RIBLES sacsejaren les parets del Palau amb un repertori de cançons punkeres. Però, eixes cançons semblaven cançons de bressol davant de les dels ABERRATION. Aquestos fan "trash-metal" del més pur, que amb la veu tan particular de la seua vocalista aconseguixen obrir les mateixes portes del infern.
Uns estils molt diferents, ja ho hem dit. De la relativa calma dels DEPRESTADO, passant per la dolçaina dels SITUACIÓ EXTREMA i pel rock canyeret dels RIFF, fins arribar a camins realment perillosos com els de THE RIBLES o ABERRATION.
Tot siga per la causa.

Àlex cantant "Tinc flato" en setembre de 2001.

Revista CRÒNICA.

Número de JULIOL 1993.

ROCK EN COCENTAINA.
ENRIC MOLTÓ.-

Des de l'any 90, Situació Extrema ha anat fent-se, augmentant un repertori propi, perquè ells són els autors de la música i les lletres de les cançons que interpreten. No són bolets que ixen molt sovint. Són sis joves -tres de Cocentaina i tres de Muro- que canten cançons que el seu vocalista, Anselm Martí, ens deia que les defineix com a rock rural amb un to popular i en la seua llengua.

Els components són, perquè el lector es faça una idea de com és el grup, a més d'Anselm Martí com a vocalista i guitarra rítmica i solista, Bruno Borrell que toca la baixa i rítmica, José Luis Vidal als teclats, Jaume Gosàlbez al saxo i la dolçaina, Ramon Ferrando percussió i baixa, i Àlex Llopis a la bateria. Com es veu, han introduït un instrument molt nostre -la dolçaina- en un grup de rock, i aixó fa que el grup haja estat molt ben acceptat allà on han actuat: l'Olleria, Pego, València, Alqueria d'Asnar i, com no, Cocentaina, Muro i Alcoi.
El seu repertori arreplega unes 20 cançons, de les quals 18 són pròpies. Els temes de les cançons suggereixen els problemes propis dels joves i del seu temps. No es consideren un grup radical, encara que la cançó "Tinc Flato" defensa la llengua i està a favor de l'objecció de consciència. Un altre títol molt acceptat, "Xirimita Rock", és molt marxós, de tema intranscendent. "La Vidriola", una de les últimes composicions, parla de sexe sense caure en el masclisme, encara que un moment diu que "en mig de les cames ella té una vidriola".
Una balada country, "Seria preciós", que ens conta una història de desamor. "Suc de rock", una altra de les composicions, s'ha convertit en sintonia d'un programa de Ràdio Cocentaina; i altres, com "Johnny Tanga" o "Estic Eixit" sembla que agraden molt als seus seguidors. Un grup jove que promet, si les seues maquetes aconsegueixen ser escoltades on calga.

DIARI CIUDAD DE ALCOY.
Número 4.792, diumenge dia 10 d'abril de 1994.
ROCK EN LA PLAZA DEL PUEBLO.
DANY VILAPLANA.-
La fotografia que il·lustra la ressenya va ser presa el dia 1 d'abril de 1993 després de l'actuació a València capital, en la Facultat de Lletres de la Universitat de València.

La portada de l'especial "Rock en la plaza del pueblo".
Diari Ciudad de Alcoy nº 4.792, diumenge 10 d'abril de 1994.

Pàgina en la que apareix la ressenya de Situació Extrema.

SITUACIÓ EXTREMA: València, 1 d'abril de 1993.
D'esquerra a dreta: Anselmo Martí, Bruno Borrell, Àlex Llopis,
Ramón Ferrando, Jaume Gosàlbez i José Luís Vidal.
Darrere: molt probablement, el Seat 127 de Jaume.

Columna d'opinió sobre la situació dels grups
musicals de les nostres comarques en aquella època.

RIFF: D'esquerra a dreta: Ramón, Alka, Saoro, Metal i Ricki.

Revista COCENTAINA EL COMTAT.

Número de DESEMBRE 2001. 
ANA VALLS.-

El mític grup contestà Situació Extrema participà en el Festival Pop Rock de Muro després de sis anys d'inactivitat.
El passat 29 de Setembre, Situació Extrema actuava en un Festival Pop Rock que commemorava 200 anys de música de banda a Muro. Malgrat que ja no estan en actiu, els nostres veïns no van voler deixar fora a un dels màxims representants del rock català de la comarca. Un grup que va posar el seu punt i final fa sis anys, però que a hores d'ara es planteja modificar aquella decisió.

Els detalls els expliquen tres integrants de la banda: Jaume Gosàlbez, Jose Luís Vidal i Anselmo Martí.

Pregunta: Al principi cantaveu en anglés, després es vau passar al castellà i finalment es vau consolidar amb el valencià. Com es va efectuar aquesta transició?
Anselmo: Es va fer molt ràpidament, crec que en la nostra tercera actuació ja cantàvem en valencià.
Jaume: Les nostres referències musicals eren grups anglòfons i en els inicis intentàvem imitar-los fins en l'idioma. Poc a poc el grup va anar adquirint personalitat i el primer que va instituir com a senya d'identitat va ser el valencià. Ja no imitàvem ningú, ens limitàvem a ser nosaltres mateixos.

Pregunta: Teníeu formació musical o vau anar aprenent poc a poc?
Jaume: Tots estudiàvem música d'una forma o d'altra: jo estava a la banda de Muro, Anselmo i Bruno al conservatori... Vam formar el grup perquè teníem ganes d'aplicar el que estàvem aprenent.
Anselmo: No érem uns virtuosos però sí que, d'alguna forma, sabíem el que estàvem fent.

Pregunta: Qui s'encarregava de composar les lletres i la música? Hi havia un líder?
José Luís: Mai no hi ha hagut un líder en el sentit autoritari del terme, però sempre ha destacat Anselmo.
Anselmo: Les lletres les vaig composar jo quasi en la seua totalitat. En quant a la música,sí és cert que era jo qui donava la primera idea, però després la desenvolupàvem entre tots.

Pregunta: La vostra imatge no coincideix massa amb l'estereotip de rocker dur, veritat?
Anselmo: En absolut. Nosaltres sempre hem provocat amb les nostres lletres, no amb la posada en escena o amb la forma de vestir. Erem molt tímids, molt bons xiquets.

Pregunta: De què parlen les vostres cançons?
Jaume: De les inquietuds de gent de 16 a vint i pocs anys. Eren fonamentalment autobiogràfiques.
Anselmo: Anem a ser honests, la majoria parlen de xiques.

Pregunta: Per què han suscitat tanta polèmica?
Anselmo: Algunes d'elles van ser maliterpretades. Per exemple,"Estic eixit" va ser escrita com una mena d'acudit, i algunes persones no se'n van adonar de que no parlàvem seriosament. Les lletres eren molt divertides, no hi havia que agafar el que deien al peu de la lletra.

Pregunta: Si us divertieu tant, per què es va desfer el grup?
José Luís: A la fi vam perdre la il·lusió i tocar es va convertir en una rutina.
Jaume: També va contribuir el fet de que ens vam fer majors i vam començar a escampar-se, a anar cadascú pel seu compte, estudiant, treballant... Cada vegada era més difícil quedar per a assajar.
Anselmo: A més, els últims anys ens vam saturar prou, ja que actuàvem quasi totes les setmanes.

Pregunta: Aquesta fama inesperada us va vindre gran?

Anselmo: El que ocorregué és que quan estàvem en la millor època Bruno ens va deixar i vam haver d'agafar un altre guitarra: Miquel. Això va ser com començar altra vegada de nou, ens va frenar moltíssim. Vam deixar de composar cançons i ens dedicàrem a versionar temes de Jimi Hendrix i Cream que el nou guitarra coneixia, per facilitar-li un poc l'entrada, per a que no haguera d'aprendre totes les nostres cançons d'un cop.

Pregunta: Sou profetes en la vostra terra?
José Luís: Crec que hem triomfat més fora que no ací.
Anselmo: Malauradament, en les poques vegades que hem actuat a Cocentaina sempre ha passat alguna cosa que ha fet fracassar la nostra actuació. Tenint una bona oportunitat, sempre s'ha frustrat d'una manera o d'un altra.

Pregunta: De qui va ser la iniciativa de tornar-se a juntar per a participar en el Festival Pop-Rock de Muro?
Jaume: Situació Extrema sempre ha estat molt lligada a la Banda de Música de Muro. A més d'assajar a les seues instal·lacions, tres de nosaltres pertanyem a ella. La nostra participació es donava per suposada perquè Àlex Llopis era un dels organitzadors de l'event.

Pregunta: Com es vau prendre aquesta reunió?
Jaume: Amb un poc d'escepticisme. Teníem moltes ganes de juntar-nos de nou, però era tant el temps que havíem estat sense tocar...

Pregunta: Com es vau sentir quan xafàreu l'escenari després de tant de temps sense pujar a un?
José Luís: Al principi un poc tallats, però de seguida ens vam posar en situació.
Anselmo: Sobretot ho vam passar molt be, que era al que anàvem.

Pregunta: S'hau proposat continuar, rependre Situació Extrema?
Anselmo: Tenim el ferm propòsit de no tornar a perdre el contacte, de quedar de tant en tant.
Jaume: Més que per les actuacions pels assaigs. Vam gaudir tant preparant el festival...

José Luís: Eixe bon ambient, eixa diversió que vam trobar en els assaigs són precisament el que havíem perdut quan s'ho deixàrem fa sis anys.

Revista SAÓ.

Número 402, MARÇ 2015. 

SITUACIÓ EXTREMA. Precursors del rock amb dolçaines.
VICENT XAVIER CONTRÍ.-