Biografia

En les acaballes del segle XX la música jove cantada en català va ressorgir amb força. Corrien els darrers anys de la dècada dels 80, i des de Catalunya aparegueren una gran quantitat de grups d'estils variats però tots amb una mateixa senya d'identitat: cantaven en català.

Aquest moviment va estar encapçalat per grups de gran qualitat com Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït o Els Pets. Prompte aparegueren grups en el País Valencià (4000 som prou, Intocablues Band), i en les Illes Balears (Ocults). Es podria dir que, a la província d'Alacant, Situació Extrema va ser l'únic exponent d'aquest corrent.

Bruno a l'Alqueria d'Asnar en 1991.

Les virtuts del grup n'eren moltes: un estil musical ampli i variat, que enfonsava les seues arrels en els grups clàssics del rock&roll; unes lletres intel·ligents i provocatives, que passaven dels tòpics i anaven directes al centre de cada tema; un repertori extens, que permetia l'opció de triar les cançons escaients per cada actuació, i el qual contenia versions de grups grans com The Doors, Deep Purple, Pata Negra, Pink Floyd o Lou Reed. Però, sens dubte, si els Situació Extrema es van distingir de la resta de grups va ser gràcies a la utilització de la dolçaina, un instrument de la nostra terra, interpretat de forma magistral per Jaume Gosàlbez. Cançons senzilles com Xirimita Rock, Carme o La Vidriola, rebien un gran impuls gràcies a la dolçaina i es convertien en petites joies de quatre minuts.

El orígens del grup es remunten a l'any 1988, quan José Luís Vidal (teclats), Bruno Borrell (guitarra i baix), i Anselmo Martí (veu i guitarra), s'ajuntaren per tocar les primeres cançons, cantades en castellà. Poc després, en 1989, s'uniria al grup el saxofonista i dolçainer Jaume Gosàlbez. Estos quatre músics prenen ja el nom de Situació Extrema i composen la música per un obra de teatre interpretada per alumnes de l'Institut Pare Arques de Cocentaina. A principis de 1990, s'afegiria al grup Àlex Llopis, a la bateria, consolidant-se així la formació bàsica del grup. El repertori llavors estava format en la seua majoria per cançons molt elaborades, amb abundants passatges instrumentals i cantades en anglès. Composen la música per a altra obra de teatre de l'Institut i en febrer d'eixe any actuen per primera volta com a grup de rock. En la tercera actuació, a principis d’abril de 1990, interpreten per primera volta una cançó en valencià i amb dolçaina, Xirimita Rock, i des d'aleshores el grup es llança a escriure cançons en la seua llengua: Amb l'hora pegada al cul i Elsa serien les següents en aparèixer.

Àlex a Muro en 2001.

L'any 1991 s'uniria al grup Ramon Ferrando com a percussionista. Un temps després, i per necessitats del grup, Ramon agafaria el baix per a que Bruno tocara la guitarra. Amb aquesta formació ja estable, el grup construiria un repertori a base de cançons pròpies totes elles cantades en valencià, algunes amb dolçaina, amb músiques més rítmiques i lletres més directes. Sens dubte el cantar en valencià va ser decisiu ja que el idioma donava més facilitats a l'hora d'escriure lletres per a les músiques.

A finals del 92 Situació Extrema ja tenia un repertori prou consolidat, amb cançons noves com Estic Eixit, Boles de Poll, Carme, Suc de Rock, Parlant-ne Clar, Senyoreta Tia Bona i altres més. Això propicià que en el 93 el grup es llançara a actuar al llarg d’un bon grapat de caps de setmana des del mes d'abril fins a octubre. L'activitat fou intensa i el repertori va créixer amb nous temes, a més a més de la inclusió de versions de cançons del ídols dels Situació Extrema: “Smoke on the water” de Deep Purple, “Walk on the wild side” de Lou Reed, o “Roadhouse Blues” de The Doors. El grup actuà en València capital, L'Olleria, Pego, Muro, Tavernes de Valldigna... La música de Situació Extrema agradava i el grup repetiria actuacions en Pego, Muro i Tavernes. Moltes d'aquestes van ser compartides amb un altre grup de Muro amb el qual els Situació mantenien, i sempre han mantingut, una bona relació: els Kanalles, després anomenats Riff.

Jaume i Anselmo a Muro en 2001.

1994 serà l'any en què Situació Extrema arribe a la maduresa musical. Les cançons del grup segueixen una mateixa línia, l'estil musical ja està clarament definit, els sis músics ja saben el que volen tocar i quan és el millor moment per tocar cada cançó. A més, la cohesió entre els músics és total i el grup adquireix el seu so particular.

En aquest any Situació actua de nou en Cocentaina i composa la música per a un obra de Teló Teatre, acompanyant als actors en directe en totes les representacions de l'obra a Cocentaina, Benilloba, Gorga i Balones, igual que feren en 1989 i 1990. També en el 94 el grup actuarà en Beniarrés, Ontinyent, Alcoi i en El Puig (València).

A finals del 94, Bruno abandona el grup per motius laborals. En el seu lloc entraria Miquel Ferrer, un guitarrista amb clares influències del blues, del rock i també del funk. El repertori es modificà, introduint noves versions de Jimi Hendrix, dels Doors, Fleetwood Mac i Pata Negra.

El grup es plantejà un nou gir en la seua trajectòria i es fitxà una cantant, Amparo, d’Almudaina, que actuaria un parell de vegades amb Situació a Muro i Bocairent. Amb tants canvis el grup es dedicà majoritàriament a assajar, deixant de banda les actuacions.

En febrer de 1995 actuaren a Muro i en març en Bocairent, on van tornar en maig. Aleshores el grup deixà d'assajar. No es tenia gens clar el que es volia fer i es perderen les ganes de seguir. En setembre d'eixe mateix any els Situació es tornaren a reunir amb motiu de participar en un concurs que organitzava la discoteca Albades en Muro. El 12 de novembre el grup actuà en una eliminatòria, aconseguint el passe a la final. El dia 1 de desembre de 1995 Situació Extrema actuava per darrera vegada. Ningú del públic sabia que aquella era l'última volta que escoltarien eixes cançons en molt de temps.

Van haver de passar sis anys per a que els Situació tornaren a reunir-se de nou. Va ser amb motiu de la commemoració del Segon Centenari de Música de Banda a Muro. Un dels actes a celebrar-se va ser un Festival Pop-Rock que reuniria en un mateix escenari a grups ja inactius de Muro, com Els Tigres, l'Orquestra Glub-Glub, els Kanalles i també els Situació Extrema, a més de debutar un grup nou, Alitosis Vírica.

Aquell 29 de setembre de 2001, Situació Extrema es va presentar al complet amb tots els membres de l'última formació del grup: Jaume, Ramon, Àlex, Miquel, José Luís i Anselmo, i com a convidat estava Samuel Parejo a la percussió. Els Situació van tocar uns quaranta-cinc minuts, i van interpretar nou cançons del seu repertori propi: Què estic fent ací?, La vidriola, Elsa, Dóna-li-ho tot, Xirimita Rock, Tinc flato, Seria preciós, Estic eixit i Carme. Un bon repertori per a la que va ser, segons una bona part del públic, la millor actuació de Situació Extrema.

Festival Pop-Rock de Muro en setembre de 2001.

Després d'aquella nit Situació Extrema no ha tornat a actuar en directe. Tan sols han fet un parell d'assaigs i uns quants soparets d'amics. Qui sap quin serà el futur d'aquesta banda de rock. De moment, podem gaudir amb els records que ens ha deixat el seu passat i amb unes cançons que representen el legat d'una època daurada per al rock cantat en català.